Cada dia és més la informació que la ciència llança sobre la microbiota i la salut. En aquest cas, alguns estudis semblen descobrir com els horaris dels menjars tenen un impacte en el pes com a conseqüència de la seva influència sobre les hormones de la fam i la microbiota. Menjar a hores inhabituals afavoreix la sobrecàrrega lipídica o augment de greixos.
La cronobiología és la disciplina que estudia els ritmes biològics i entre ells trobem els ritmes circadians. Són uns processos biològics amb ritmes de 24 h que controlen components fisiològics com la temperatura, el somni, les hormones, el patró d’ingestes…… l’aparell gastrointestinal, la secreció d’hormones.
Quan hi ha una modificació d’aquests ritmes, pot haver-hi alteracions metabòliques nutricionals que poden desembocar en patologies com a diabetis, malalties cardiovasculars, càncer…
Els nostres horaris són molt importants a l’hora mantenir un pes saludable i gaudir d’una bona salut. No és només el que mengem, sinó quan ho mengem.
La influència dels horaris en les hormones. Treballadors per torns i nocturns.
En diversos estudis es va determinar que menjar a hores inhabituals afavoreix l’augment de greixos, ja que té un impacte sobre les hormones de la fam i sacietat (grhelina/*leptina). La grhelina és coneguda com l’hormona de la fam posat que els seus nivells circulants augmenten abans dels menjars i disminueixen després de la ingesta d’aliment. La leptina és coneguda com l’hormona de la sacietat. Les persones que mengen de nit presenten hiperglucemia i valors baixos de leptina i melatonina (hormona inductora del somni i que participa en una gran varietat de funcions endocrines i fisiològiques). Així com també una reducció de la despesa energètica i més dislipèmies amb una reducció del colesterol HDL o “bo” i un augment dels triglicèrids.
En altres estudis semblen concloure que l’exposició de la llum a la nit podria contribuir a la disminució de la leptina i un augment de la grhelina; amb la conseqüent predisposició a un augment de la fam i de l’alimentació; portant a un increment de pes i de greix visceral a la regió abdominal. Aquest patró juntament amb estrès, tensió en el treball i factors psicosocials, predisposa als treballadors per torns o els que treballen de nit, a una hipersecreció del cortisol i una hiperestimulació de l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal que condueix a una major producció de teixit adipós
El treball per torns: disminueix la leptina, augmenta la insulina, la glucosa, la tensió arterial i el greix abdominal.
CONSELL: Els treballadors per torns i els nocturns, haurien de revisar els seus horaris i pla d’alimentació.
En la segona part de l’article parlarem de la influència dels horaris en la microbiota, l’impacte en el pes i la salut. I recomanació pràctica!