ag.
- 12 d'agost de 2025
- depressió i menopausa
Estic a la vostra disposició al 610 999 012
Et sents fora de control abans de la regla?
Podria ser disfòria premenstrual, que a perimenopausa s’agreuja.
Si abans de la regla t’envaeix una tristesa profunda, esclates per coses mínimes, et costa concentrar-te o sents que no ets tu… no és que siguis feble ni exagerada. Podries estar vivint un trastorn disfòric premenstrual (TDPM). En general els símptomes apareixen a prop de l’ovulació o durant les dues setmanes prèvies a la menstruació, i finalitzen completament uns dies després de l’inici de la menstruació.
El més sorprenent és que, encara que no ho hagis tingut abans, aquests símptomes poden aparèixer o empitjorar durant la perimenopausa, aquesta etapa on baixen els nivells d’estrògens i hi pot haver una desregulació hormonal. El que sents té nom, explicació científica… i també maneres de millorar.
Des de la nutrició, la neuronutrició i la regulació del sistema nerviós podem fer molt. (Atenc com a nutricionista menopausa Barcelona i també com a nutricionista menopausa online.)
Contenidos
El TDPM és una forma severa de la síndrome premenstrual. S’estima que afecta entre el 3 i el 8% de les dones en edat fèrtil, però moltes no ho saben. Per què? Perquè s’ha normalitzat patir abans de la regla i perquè els símptomes s’han atribuït erròniament a problemes de caràcter o estrès.
S’experimenten una percepció més gran de l’estrès durant la fase premenstrual, i l’afecte negatiu i la depressió tenen un paper important en l’amplificació d’aquesta sensibilitat.
El trastorn disfòric premenstrual apareix a la segona meitat del cicle (fase lútia) i desapareix en començar la menstruació. Per diagnosticar-ho, el manual DSM-5 estableix que s’han de complir almenys 5 d’aquests 11 símptomes, durant almenys 2 cicles consecutius:
1. Irritabilitat o ira intensa
2. Ansietat o tensió marcada
3. Estat d’ànim baix o desesperança
4. Canvis d’humor extrems (plorar per res)
5. Pèrdua d’interès en les activitats
6. Dificultat per concentrar-te
7. Fatiga o manca d’energia
8. Canvis a la gana (menjar de més o molt poc)
9. Alteracions del son (insomni o hipersòmnia)
10. Sensacion d’aclaparament o pèrdua de control
11. Símptomes físics com inflor, dolor mamari o cefalees
A més:
A. La dona ha d’estar en edat fèrtil. En la dona menopàusica (química o quirúrgica) cal quantificar mitjançant anàlisi de sang la fase lútia i fol·licular.
B. Les alteracions interfereixen acusadament amb el treball i les relacions interpersonals.
C. L’alteració no respon a una exacerbació d’un altre trastorn mental que ja existeix.
Durant la perimenopausa o menopausa es produeix una baixada d’estrògens ia més les hormones com els estrògens i la progesterona poden estar desregulats. Això fa que moltes dones revisquin (exemple depressió postpart) o descobreixin per primera vegada un patró disfòric: emocions que es desborden just abans de la regla, com si “no fossis tu” durant uns dies.
Fins i tot en dones sense menstruació regular, aquests símptomes poden seguir un patró cíclic vinculat a fluctuacions hormonals erràtiques. I el pitjor és que moltes persones no saben que això té nom, diagnòstic i tractament.
A l’estudi publicat a Frontiers in Endocrinology expliquen com la baixada d’estrògens en algunes dones (per exemple, a la perimenopausa) pot augmentar el risc de patir problemes emocionals com a depressió. I com que la neuroinflamació, pot explicar per què algunes dones tenen símptomes tan intensos.
Els estrògens (especialment l’estradiol) i la progesterona tenen propietats antiinflamatòries i antioxidants. Quan els seus nivells baixen (com passa a la fase lútia oa la perimenopausa), es genera un augment de l’estrès oxidatiu, especialment en teixits sensibles com el cervell o l’endometri.
A més, la baixada d’estrògens:
• Disminueix la protecció neuronal i augmenta la neuroinflamació
• Afecta la plasticitat cerebral (la capacitat d’adaptar-se),
• Redueix neurotransmissors clau com la serotonina i el GABA.
Això provoca símptomes emocionals i cognitius: ansietat, tristesa, irritabilitat, dificultat per pensar amb claredat o “boira mental”.
La neuroinflamació és una resposta inflamatòria que afecta el sistema nerviós central. És semblant a la inflamació intestinal, però passa dins del cervell. Pot ser causada per diversos factors, com ara infeccions, lesions, estrès crònic o fins i tot una dieta inadequada. La neuroinflamació pot desencadenar una sèrie de problemes de salut, incloent-hi malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, així com trastorns de l’estat d’ànim i la fatiga.
Quan hi ha estrès crònic o canvis hormonals bruscos, el cos allibera citocines inflamatòries que travessen la barrera hematoencefàlica i activen la microglia, unes cèl·lules immunitàries
Aquestes cèl·lules, en activar-se, comencen a generar més inflamació a l’entorn neuronal, cosa que:
• Canvia l’equilibri de neurotransmissors
• Afecta l’estat d’ànim, el son i la memòria
• I pot generar fatiga emocional, irritabilitat o una sensació persistent de malestar.
Una neuroinflamació lleu pot ser fins i tot beneficiosa, ajudant la memòria o adaptació. Però si es cronifica o intensifica, afecta la funció cerebral normal i augmenta la vulnerabilitat emocional
Una disbiosi intestinal (desequilibri de la flora intestinal) pot fer que parts de bacteris o compostos nocius passin al torrent sanguini.
Des d’aquí poden arribar al cervell i activar encara més la inflamació cerebral.
Això passa quan hi ha permeabilitat intestinal (“intestí permeable”), i explica per què una mala alimentació o una microbiota alterada poden intensificar els símptomes emocionals.
L’intestí i el cervell estan connectats a través de l’eix microbiota-intestí-cervell, una xarxa que la nutrició pot modular directament.
La bona notícia és que podeu modular aquest estat des de l’alimentació. Des de la meva experiència com a nutricionista especialitzada en menopausa a Barcelona i també en consulta online a la menopausa, aquestes són les estratègies que millor funcionen:
Regula la inflamació amb el que menges
Redueix l’estrès oxidatiu
Recolza els teus neurotransmissors
Cuida de la teva microbiota intestinal
**De vegades cal un pujar un esglaó més
En alguns casos, especialment quan els símptomes són molt intensos, pot caldre la teràpia hormonal o inhibidors de la recaptació de la serotonina a baixes dosis, sempre recomanat per un metge especialista com la teva ginecòlega o psiquiatra. Cal analítiques de sang per revisar els teus paràmetres nutricionals, tiroide, hormones, vit D, entre d’altres.
La nutrició és la base, i sempre ha d’acompanyar qualsevol tractament
📌 En resum
🙌🏻T’acompanyo a millorar el teu estat d’ànim amb un pla de nutrició personalitzat
Consulta personalitzada de nutrició a Barcelona o nutrició en línia. Especialitzada en nutrició i menopausa.

