Càncer i estrès: l’efecte negatiu del cortisol en el càncer

L’impacte de l’estrès en el desenvolupament i la progressió del càncer és un camp cada cop més reconegut per la ciència. Diversos estudis han demostrat que factors emocionals com l’estrès, l’ansietat o la depressió activen el sistema nerviós simpàtic i l’eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HPA), cosa que comporta un augment de les hormones de l’estrès, com el cortisol. Aquesta hormona no només afecta l’estat d’ànim, sinó que també pot interferir en mecanismes essencials per a la salut cel·lular, com la reparació de l’ADN o el control del creixement cel·lular.

Què és el cortisol?

El cortisol és una hormona esteroide produïda per les glàndules suprarenals, situades just damunt dels ronyons. Se la coneix habitualment com  “l’hormona de l’estrès” perquè la seva alliberació s’activa principalment en resposta a situacions de tensió o amenaça, formant part fonamental del sistema de resposta a l’estrès del cos humà.

Aquesta hormona exerceix múltiples funcions essencials per a la supervivència i el bon funcionament de l’organisme. Entre els seus rols més importants hi ha la regulació del metabolisme de carbohidrats, grasses i proteïnes, ajudant a mantenir nivells adequats de glucosa a la sang per proporcionar energia immediata. A més, el cortisol contribueix a mantenir la pressió arterial dins de rangs saludables, modula la resposta inflamatòria evitant reaccions excessives que puguin danyar els teixits, i regula els cicles circadiaris, influint en els patrons de son i vigília.

Tanmateix, tot i que el cortisol és vital en dosis adequades i en moments puntuals, quan l’estrès es torna crònic i persistent, la producció contínua i elevada de cortisol pot deixar de ser beneficiosa i passar a tenir efectes perjudicials. L’excés de cortisol pot alterar l’equilibri hormonal, debilitar el sistema immunitari, afectar negativament la qualitat del son i contribuir al desenvolupament de diverses malalties metabòliques, cardiovasculars i psicològiques. En aquest context, el cortisol deixa de ser un aliat i es converteix en un factor que pot agreujar l’estat de salut general.

Cortisol elevat: Per què importa el cortisol en el càncer?

En pacients amb càncer, s’han observat nivells més alts de cortisol, i aquesta alteració hormonal s’ha vinculat amb un pitjor pronòstic, un major risc de metàstasi i fins i tot una menor taxa de supervivència. A més, s’ha relacionat amb l’aparició de símptomes psicològics, cosa que complica encara més la gestió clínica de la malaltia.

Un estudi en càncer de cap i coll va mostrar que nivells alts de cortisol vespertí doblen el risc de recidiva pubmed.ncbi.nlm.nih.gov. En càncer de mama, pics nocturns anticipen una recurrència més ràpida.

En situacions d’estrès crònic (emocional, físic o metabòlic), els seus nivells elevats i patrons desregulats es relacionen amb:

Com pot influir en la progressió del càncer?

1. Inflamació crònica. Nivells alts de cortisol, sobretot quan no segueixen el seu ritme natural (alt al matí, baix al vespre), poden augmentar la inflamació crònica. Aquesta inflamació és un terreny fèrtil ideal per al desenvolupament i la progressió de tumors.
2. Menor vigilància immunitària. El sistema immunitari es debilita. El cortisol pot reduir l’activitat de les cèl·lules que haurien de reconèixer i destruir cèl·lules canceroses, com els limfòcits T citotòxics o les cèl·lules NK.
3. Ritmes circadiaris alterats. Diversos estudis mostren que pacients amb pics de cortisol durant la nit (quan hauria de ser baix) tenen un pitjor pronòstic. En càncer de mama, aquest patró s’ha associat amb una major taxa de recurrència.
4. Major risc de metàstasi. S’ha observat que l’estrès crònic facilita processos com l’angiogènesi (formació de vasos que alimenten el tumor) o la mobilitat de les cèl·lules tumorals.

Què podem fer des de la nutrició i l’estil de vida?

Tot i que el cortisol no es pot “eliminar”, sí que el podem modular a través d’hàbits diaris i la nutrició.

La nutrició oncològica juga un paper fonamental: una bona alimentació pot ajudar a modular l’impacte de l’estrès i enfortir les defenses naturals de l’organisme. Parlar de nutrició i càncer. Es tracta també de parlar de benestar integral: una dieta equilibrada, adaptada a les necessitats individuals, pot reduir els efectes negatius de l’estrès sobre la salut i formar part activa del tractament. Per això, és essencial tenir en compte la relació entre estrès i càncer, no només des del punt de vista emocional, sinó també a través dels hàbits alimentaris.

Aquí tens estratègies basades en l’evidència:

1. Alimentació que regula l’estrès

• Evitar els hidrats de carboni simples com els sucres, sucs de fruita, galetes, edulcorants, pa blanc tipus baguette, i optar per hidrats de carboni complexos com l’arròs integral, llegums i fruites, en quantitats adaptades a cada persona i al moment del procés en què es troba.
• Evitar ultraprocessats, reduir l’excés de cafeïna i l’alcohol. Tots augmenten la resposta a l’estrès.
• Greixos saludables (oli d’oliva, alvocat, fruits secs, omega-3): ajuden el sistema nerviós i redueixen la inflamació.
• Dieta mediterrània (que no vol dir la piràmide alimentària carregada d’hidrats de carboni), rica en greixos saludables, fibra i polifenols… s’associa en diversos estudis amb una menor producció de cortisol i una millor capacitat d’adaptació a l’estrès.

2. Micronutrients essencials

• Magnesi: clau per a la relaxació muscular i la funció de les glàndules suprarenals.
• Vitamines del grup B: especialment B6, B9 i B12, necessàries per mantenir el sistema nerviós i els nivells de neurotransmissors com la serotonina i la dopamina.
• Vitamina C: ajuda a regular la producció de cortisol i protegeix contra l’estrès oxidatiu.
• Omega 3 (EPA i DHA): redueixen la inflamació i milloren la resposta a l’estrès.

3. Suplements adaptògens… amb precaució

Els adaptògens són plantes que ajuden el cos a adaptar-se a l’estrès. Alguns dels més estudiats:

• Ashwagandha: pot reduir el cortisol fins a un 30 % en estudis clínics.
• Ginseng: modula l’eix hipotalàmic-hipofisari-suprarenal (HPA), ajudant a controlar la resposta a l’estrès.
• Rodiola: útil per a la fatiga mental associada a l’estrès.

Però atenció: si estàs en tractament oncològic actiu, com quimioteràpia o immunoteràpia, no es recomana prendre aquests suplements sense supervisió professional. Alguns poden interferir amb la metabolització dels fàrmacs (per exemple, a través del citocrom P450), reduint-ne l’eficàcia o augmentant els efectes adversos.

4. Tècniques ment-cos

• Respiració conscient i ioga: baixen el ritme cardíac i redueixen el cortisol mesurable a la saliva.
• Meditació o mindfulness: ajuden a reentrenar el sistema nerviós autònom i a millorar el son.
• Exposició a la llum solar i contacte amb la natura: claus per sincronitzar els ritmes circadians.
• Dormir bé: sens dubte, l’eina més eficaç per restaurar un perfil saludable de cortisol.

Així doncs, què podem fer per moderar el cortisol?

El cortisol és una peça del trencaclosques. Si es manté elevat o desregulat durant una malaltia com el càncer, pot afectar el sistema immunitari, la progressió tumoral i l’estat general del pacient.

Però la bona notícia és que tenim eines per modular-lo:

• Alimentació personalitzada.
• Suplements ben triats (sempre amb supervisió).
• Estratègies de descans i regulació emocional.

Et sents sobrecarregada o fatigada en el teu procés oncològic?

Si estàs en tractament o recuperació i sents que l’estrès o la fatiga estan guanyant la partida, et puc ajudar des d’un enfocament de nutrició integrativa.

Juntes podem fer un treball en línia o presencial a la meva consulta de Barcelona, amb un enfocament científic, humà i personalitzat, adaptat a cada etapa del teu procés i a les teves necessitats. Si vols millorar el teu benestar amb un acompanyament professional i proper, sol·licita més informació sense compromís aquí.

Estaré encantada d’ajudar-te a fer el següent pas cap a la teva salut i equilibri.